Bon dia trempats!!!! Començo així d'eixorit perquè avui és jornada de reflexió i és clar que estic reflexionant amb profunditat. Com comprendreu, després de fer sis sopars polítics, el que porto ara és una empatxada. No una empatxada alimentària sinó política. Per tant avui faré dejuni i abstinència, políticament parlant.

Malgrat tot deixeu-me que us comenti la traca final que ha tancat aquesta campanya la passada mitjanit.

D'entrada vull referir-me a unes fotocòpies que s'han distribuït casa per casa durant l'últim dia de campanya. La fotocòpia en qüestió és un article d'en Carles Mora, fill d'Arenys de Mar i censat avui a Arenys de Munt, que reflexiona en veu alta la seva visió més íntima del procés polític que es va viure al principi de la legislatura que ara s'acaba. La seva postura deu ser molt legítima, però no reflecteix l'opinió del moment polític que es va viure ara fa quatre anys. I la inoportunitat de passar-lo per sota la porta en l'últim moment d'una campanya electoral és manifesta. Si encara es tractés d'un escrit, model de bona literatura, es podria arribar a entendre, però l'articlet no passa de pamflet. Desconec si l'autor ha autoritzat aquest repartiment, si és així pitjor per ell, i sinó jo faria una investigació per veure el què ha passat.

He estat testimoni de les festes finals de campanya, del Partit dels Socialistes i de Convergència i Unió. El primer plat el vaig fer a la Plaça de l'Església a Can Sociata -pa amb tomàquet amb embotit- i el segon al Calisay, a Can Convergent -pa amb tomàquet amb embotit-, almenys en alguna cosa coincideixen. Els uns, els primers, a ritme de jazz i els altres, els segons, a ritme de ballarines. Si hi ha ballarines hi ha la mà d'en Danés. Tan en un lloc com en l'altre m'ha semblat que no hi havia massa gent. Potser és que el personal ja en té prou de campanya? Evidentment els dos candidats a l'alcaldia s'adrecen als seus animant-los i prometent “l'oro i el moro”. No pot ser de cap altra manera, s'ha d'acontentar a la militància i s'ha de mantenir la flama encesa fins al darrer moment.

Els d'Esquerra Republicana, també reunits en conclave a la Taverna del Passeig de Mar, mengen pa amb tomàquet amb embotit -oi, que bé! Tantes coincidències!- fan repàs de com ha anat la campanya i es reparteixen la feina del dia de les votacions per controlar les urnes sagrades.

Els d'Iniciativa han fet un repartiment massiu d'enganxines del NO A LA GUERRA. En poca estona n'han donat un munt. I enllestida aquesta feina ja han començat la jornada de reflexió unes hores abans que els altres partits polítics.

Ah! No! Els Populars no fan res de res. Diuen que la seva butxaca és molt escassa i no tenen pressupost. Deu ser a nivell local això! Perquè a nivell nacional i estatal de calés, els en sobren! Ells tenen el costum d'esmorzar, tota la militància i simpatitzants, el mateix matí de les eleccions i ho fan a Los Barriles. I sabeu què mengen? Sí senyor, ho heu endevinat: pa amb tomàquet amb embotit -oi, que bé! Més coincidències encara!-.

M'infornem que han aparegut uns cartells del NO A LA GUERRA, a uns quants plafons reservats a la propaganda electoral. Em sembla molt bé! Els que manen han decidit que aquest eslògan es transformés també en propaganda electoral. Doncs ben penjats estiguin.

I sobretot, per tancar el “diari de campanya”, vull recomanar-vos a tots vosaltres, estimats amics i lectors, que aprofiteu aquest Dia de Reflexió, per recordar que hi ha hagut una guerra i que uns polítics ens hi han portat sense el nostre permís. Abans de dipositar el vot, doncs, memoritzem un bon xic. Recordem que va haver-hi un munt de manifestacions en contra d'aquesta guerra.

Per cert! Què passa? Que no els agrada el pa amb tomàquet amb embotit als d'Iniciativa?

Apa, sigueu bons minyons!