L'altre dia em vaig trobar en Ferran Missé enganxant cartells per la Riera. La pregunta va ser: caram Ferran, a quin partit jugues tu? La resposta fou clara i contundent: al Barça. Certament, aquells cartells anunciaven la presència d'en Bakero i en Migueli, exjugadors d'aquell Barça triomfant de l'època de Cruiff com a entrenador de l'equip. Els dos exblaugranes feien cap al Calisay a la presentació de la candidatura de CiU. En una campanya electoral tot s'hi val. Hi ara que coincideixen les dues eleccions, les municipals i les del Barça... doncs, encara més. Embolica que fa fort que quants més serem més riurem.

Vaig assistir a la tal presentació. Vaig saludar als dos monstres del futbol. Vaig escoltar la prèdica del candidat. Vaig mig plorar -com gairebé tothom- escoltant el violoncel del mestre Casals interpretant el "Cant dels ocells". Vaig... ah! No! Això no ho vaig poder fer! No vaig tenir temps de picar ni un trist tros de truita de patates ni cap altra filigrana gastronòmica -i a fe que feien goig- perquè vaig haver de guillar abans no s'acabés l'acte. Llàstima. Perquè els qui em coneixeu i m'estimeu ja sabeu que sóc un menjador impenitent.

El que sí que ens anem menjant, de mica en mica, és la Campanya Electoral. Si sortiu a les nits, i jo procuro fer-ho prou sovint, veureu que pràcticament cada dia hi ha moviment de tropes. Els diferents militants dels diversos partits polítics surten a penjar cartells i pancartes, els uns es tapen als altres. Bé, ho fan seguint unes normes i uns acords. Diguem, que tots plegats, en aquest tema de la propaganda electoral, són la mar de civilitzats i es comporten. I, de mica en mica, va creixent la incògnita dels resultats. Tothom fa quinieles, càbales i grans especulacions. Veurem al final qui és el que acaba guanyant. Sembla que ara com ara els millor possicionats són en Minguella, en Martínez Rovira, en Bassat i en Majó.

Desenganyem-nos, el Barça té molt més pes que no pas Arenys de Mar! Finalment, el Barça és un club de futbol -però que dic un club de futbol, és el club de futbol- i Arenys només és un poble, un de tants. Les coses a ca nostra van així! I així ens van!