DISCURS DE MANEL CALVO, PORTAVEU DE CIU A L'ACTE DE CONSTITUCIÓ DEL NOU AJUNTAMENT D'ARENYS DE MAR (1999 - 2003)

Senyor alcalde,
Benvolguts convilatants,

Primer voldria en nom de CiU, els 20 membres de la candidatura, militants i independents, els dos partits Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, i jo mateix com a portaveu del grup municipal de CiU, manifestar el nostre agraïment a les quasi 2000 persones que han mostrat la seva confiança en la nostra candidatura.

Quan et trobes en una situació com aquesta, complicada, cal expressar no tant sols el que sents, sinó també la realitat dels fets, la teva actuació futura.

Un cop realitzades les eleccions municipals el passat dia 13 de juny, dos coses són clares:

·La candidatura de Convergència i Unió a les eleccions municipals ha estat la llista més votada pels arenyencs, per tant la llista guanyadora amb prop de 2000 vots i amb una distància significativa e vers de la segona llista més votada, la del PSC-PSOE.

·No és possible governar la llista més votada sola i calen pactes i diàleg.

Aquestes són les premisses que s’entenen que desitja la població d’Arenys de Mar, i per tant el que correspon a la llista més votada és intentar conformar un govern estable per a la població.

Això comporta una primera ronda de converses de les que es treu el següent.

·Es fa una proposta al cap de llista d’ERC Joaquim Ponsarnau, oferint treball en equip, prioritat de pacte amb ERC i que les matèries en què hi hagi situació d’acord complex seran per ERC, com per exemple Urbanisme, i d’altres, com poden Governació, o Serveis, que Participació Ciutadana per coherència ha de ser per ERC segons el seu programa, i que cal parlar de forma de treball, indicant que l’alcaldia ha de ser per CiU com a força més votada. Per part de Joaquim Ponsarnau en nom d’ERC, s’expressa que ara no és el moment de negociar, que aquest ja vindrà, que és el moment de meditar, pensar i veure que s’ha de fer, que ja hi ha temps més endavant, però que pot anticipar que Joaquim Ponsarnau en nom ERC posarà el llistó molt alt, i que això vol dir l’alcaldia.

· En les converses amb PSC-PSOE, s’expressa la voluntat d’intentar deixar fora la llista més votada, i que de no aconseguir-ho parlarien amb CiU. El mateix expressa IC.

· El PP expressa que està fora del govern.

Tancada aquesta primera tanda, i vist que encara no es pot veure res, s’inicia una segona tanda on es pregunta al PSC-PSOE en quines condicions estarien disposats a governar amb CiU, i en cas d’ERC, s’expressa la voluntat i preferència de pacte amb ERC, i posteriorment en una altra ocasió es presenta oferta concreta.

En contra de tot això, s’han expressat afirmacions negant la voluntat negociadora de CiU i concretament de la meva persona, amb atacs personals, res més lluny de la realitat, ja he expressat abans quina ha estat la voluntat decidida de CiU, cosa que no es pot dir des d’altres parts, i més expressant des del cap de llista d’ERC Joaquim Ponsarnau, que ha mostrat una voluntat decidida a donar dilacions i fer passar el temps amb espressions com ara no és el moment, cal meditar i veure què fem, ja vindrà el moment, que en són l’expressió més clara, sense deixar presentar, en cap moment una oferta concreta.

Per això tot l’expessat serveix per a dir;

1. No hi ha en cap moment voluntat de negociar amb CiU per part de cap de les forces tampoc per part del cap de llista d’ERC Joaquim Ponsarnau, ho he de dir en claredat, el senyor Joaquim Ponsarnau, cap de llista d’ERC no ha volgut negociar mai seriosament amb CiU, i que en lloc de tenir la valentia i claredat per a dir-ho tal com és, s’ha excusat en suposats errors nostres de plantejament inicial, errors que només es poden considerar com posicions de partnença diferents, cosa normal en qualsevol negociació o ¿és que en el seu pacte, Joaquim Ponsarnau, des del primer moment, va aconseguir tot el que volia i demanava?. Llavors hauria de dir i explicar ¿per què hi ha demandes diferents a CiU i a altres forces? ¿Per què s’accepta una oferta menor que la de CiU? La veritat clara i neta és que mai CiU ha pogut establir propostes de negociació, elements concrets d’anàlisi dels programes i requisits que haurien pogut establir a Arenys de Mar un govern local de progrés i de caire nacionalista per causa de tancament de Joaquim Ponsarnau.

2. No és veritat que es busqui un ajuntament participatiu que igui expressió de la voluntat popula dels arenyencs, quan la pretensió és deixar fora la llista més votada d’inici. Una candidatura que en la passada legislatura va fer que ERC partit sense representació en aquell moment no estès en el pur ostracisme, donant-li un tracte de partit germà, com és integrar ERC a la Comissió de seguiment de la Riera, participar en el debat sobre el nou Reglament Orgànic Municipal com qualsevol grup municipal amb representació, a més ERC va presentar les mocions que va voler, així mateix ERC ha anat rebent tots els documents importants que va eleborar i encarregar l’equip de govern, entre els que destaquen el Projecte d’Urbanització de la Riera, El document de treball de la revisió del pla general de la Riera fins a Canet.

És per això que no és estrany dir que com contrapartida hem estat menystinguts i marginats. Estic convençut que hem rebut un cop gens merescut del senyor Joaquim Ponsarnau.

3. Si que es vol deixar fora del govern un equip amb clara voaciaó nacionalista, amb un ideari calr de defensa dels interessos nacionlas de Catalunya, com ho ha demostrat en la legislatura 1995-99 a Arenys de Mar amb la celebració de la diada de l'11 de setembre, el suport a les jornades del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació, l'homenatge a patriotes catalans com Fèlix Cucurull, Ferran de Pol, Essylt Thomas Lawrence i Josep Mª Miquel i Vergés, la recuperació dels Quaderns d'Estudis Arenyencs, i moltes altres qüestions que són exponents clars d'una política de progrés i catalanista. Aquest bagatge, no el poden dir tots, algun dels socis de govern d'E.R.C., coom el P.S.C.-P.S.O.E. que és l'únic patit polític i associació local, que juntament amb el Partit Popular no està adscrit al M.A.P.A. Tots recordem la vergonya soferta en aquest ple per les duríssimes crítiques del senyor Santiago Fontbona al nostre alcalde llavors Miquel Rubirola, per la seva intensa i decidida participació a les jornades del M.A.P.A. amb el suport dels membres de C.I.U. al govern local.

4. No és veritat que el senyor Joaquim Ponsarnau busqui un pacte nacionalist, el senyor Joaquim Ponsarnau pacta amb una força que va fer la Loapa, amb una força que ha governat vuit anys a Arenys de Mar amb el Partit Popular, pacta amb un partit tant o més centralista i menys nacionalista que el Partit Popular, pacta amb el "Partit Socialista de Catalunya - Partido Socialista Obrero Español".

5. S'excusa per deixar fora dels govern un conjunt de paraules com: "Pacte d'esquerres" i "Pacte de progrés".

Això són paraules buides, tal com bé sabem tots. No fa molts dies el que ara ha estat elegit alcalde deia públicament que el concepte d'esquerres és un concepte desdibuixat, i per altre part, per parlar de progrés no hi ha prou amb anomenar-ho, cal practicar-ho i C.I.U. en la passada legislatura va demostrar que la seva política social, cultural i econòmica era molt més de progrés que d'altres que molt en parlen i poc en fan.

Quan parlem de progrés no és parlar per exemple de la representació de la dona en el pacte de progrés, que no és capaç d'acomplir la quota mínima que marquen els seus partits del 25%, en canvi a la part de l'oposició el 50% són dones, i no hi són per omplir quota, hi són per mèrits personals.

Quan parlem de progrés parlem de treballar per a la comunitat, i treballar per a la comunitat és acabar els projectes endegats, part d'aquest parcte de progrés va ser incapaç en vuit anys d'acabar la biblioteca, va preparar una ampliació del cementiri amb cases enganxades al darrera, volia comprar el Calisay i volia vendre una part per a vivendes i no de caire social, volia construir una piscina-jacuzi al Forn del Vidre, va deixar un forat econòmic a l'ajuntament important tal com diu l'auditoria realitazada l'any 1995, va ser incapaç de resoldre o preparar la construcció de vivenda social, i moltes coses més, que com podem veure demostren que de progrés només té el nom, però no els fets.

6. Tot respon a una sistemàtica a Arenys de Mar de deixar la força més votada a l'oposició, al llarg dels vint anys d'ajuntaments democràtics, de les sis eleccions celebrades, cinc han estat guanyades per C.I.U., però només en tres ha estat possible governar, a l'any 1987, va haver-hi un alcalde socialista, malgrat no haver guanyat les eleccions, avui es torna a reproduir.

Aquesta legislatura serà la segona vegada en que el PSC-PSOE governa sense ser la força més votada, només en una ocasió, l'any 1991 va aconseguir ser al força més votada. a més aquesta legislatura també s'aconseguirà tenir a Arenys de Mar l'alcalde amb menys representació popular de tots els ajuntaments democràtics, un alcalde amb 1060 vots: el senyor Joaquim Ponsarnau.

7. Aquest nou equip de govern parla de participació, és més, porta temps omplint-se la boca de participació, obrir les portes a tothom i les primeres actuacions són constituir un equip de govern sense parlar amb la força més votada, sense convidar-los a participar, i només en parlen amb la prepotència des del govern. Senyors em sembla que no feia falta que ens volguessin donar lliçons de participació, a la primera vegada s'ha vist com es diu vulgarmen "el plumero".

8. El PSC-PSOE ha parlat abastament de prepotència per tapar les seves pròpies carències, i ara abans d'aconseguir el govern, es presenten a l'ajuntament, abans de la votació anunciant-se com a nous regidors, donant ordres, amenaçant amb represàlies a algú del personal, acomiadant a la gent de la comissió de festes, convocant reunions de treball amb el personal abans de la presa de possessió, si aquesta prepotència la demostren abans de tenir el poder, i sense haver guanyat, ¿que serien capaços de fer si haguessin guanyat?

Per tot això, i amb la rotunditat i força que em dóna la raó i la veritat dels fets puc dir:

Que comencem la legislatura amb un aire que no permet que els vilatans siguin protagonistes actius de la vida arenyenca, un aire que deixa fora la llista més votada.

Un aire que no és nou, un aire que surt de la profunditat dels armaris, una aire enrarit davant del que cal obrir portes i finestres per que tots els arenyencs puguin olorar la seva furto i antiguitat.

Fins aquí la realitat dels fets i els sentiments, ara pertoca parlar de les notres actuacions fututes:

En primer llorc dir que des d'avui mateix donem garanties a tots els arenyencs, els que ens han votat i els que no, que el notre treball serà eficaç, digne, constant i dirigit a guanyar l'alcaldia i el govern local que ens han estat arravatats per pactes preconcebuts.

En segon lloc, que serem crítics amb tot intent de portar el govern com el d'un grup d'amics que van de festa. Arenys es mereix, interès, dedicació, generositat i no és un joc, és una realitat viva, palpable, i estimada per molts, i no permetrem que sigui tractada com un joguina.

En tercer lloc defensarem aferrisadament els projectes aprovats en la passada legislatura com el pavelló esportiu, parc de Stella Maris, Ampliació del Cementiri, Caserna de la Policia Local, Nau de la Brigada de Serveis, Nau de Bombers Voluntaris, Deixalleria, Centre Cívic Calisay, Escola Municipal de Música, Depuradora, Finalització de la Riera, Canalització del Rial de Sa Clavella, Rehabilitació de l'edifici Xifré i l'Escola Taller, Nou Palau de Justícia, Passeig Marítim d'Arenys a Canet, entre altres.

Defensarem el nostre projecte en quan a urbanisme, vialitat, habitatge i cultura.

Controlarem l’intent d’un partit no majoritari d’imposar el seu programa amb actuacions no concordants amb els seus socis de govern com: supressió de la zona blava, restabliment de l’antiga carretera B-511 al lateral de la Riera i per tant l’anul·lació dels passos de vianants que acompleixen la supressió de barreres arquitectòniques, els aparcaments de la banda dreta de la riera, retirar els bancs i l’espai de lleure davant la Plaça de l’Esglesia, el situra el museu de Puntes al Xifre i moltes d’altres.

I per tot això una oposició de dir les coses com són, pel seu nom i amb la força que ens dona el ser la llista guanyadora a les eleccions municipals, el únic projecte que realment compte amb el suport de la majoria dels vots.

Permeteu-me una última reflexió per acabar,

Fins quan els ciutadans i ciutadanes no podran decidir lliurament el govern que volen?

Fins quan podran ser arravats governs a les forces guanyadores?

Fins quan buscarem excuses per aconseguir el que no ens dona la força dels vots?

Cal que ens posem tots a treballar per aconseguir que el poble pugui expressar la seva opinió, per que és possible, o bé comencem a respectar la força més votada, o bé establim segones voltes, ciutadans, arenyencs, ara és quan realment comença la nostra hora, comencem a fer sentir la nostra voluntat d'opinar i que no opinin els altres per nosaltres.

Moltes gràcies a tothom.

MANUEL CALVO I CATÀ