¡Acércate a Arenys!
(espanyol)
Adpete Arenys
(llatí)
Averate a Arenys!
(asturià-bable)
¡Amana-te ta Arenys!
(aragonès)
Arriba't a Arenys
(català)
Arriba-te en Arenys
(occità-aranès)
Come to Arenys!
(anglès)
Bari Galust Areny
(armeni)
Kom naar Arenys!
(holandès)
Komm nach Arenys!
(alemany)
Kom til Arenys!
(norueg)
Kom till Arenys!
(suec)
Hurbil zaitez Arenysera!
(basc)
Odwiedzcie Arenys
(polonès)
Tervetuloa Arenyssiin!
(finès)
Ven a Arenys!
(gallec)
Venha a Arenys!
(portuguès-brasiler)
Venu al Arenys
(esperanto)
Vieni ad Arenys!
(italià)
Viens à Arenys!
(francès)

Arenys de Mar ei un des principaus municipis dera comarca deth Maresme. Eth pòrt d’arenys, pendent fòrça ans er unenc existent en tota era còsta nòrd de Barcelona, ei er exemple mès evident dera longa istòria e tradicion marinèra dera vila. Es plages emmarcades pes montanhes qu’arriben cant dera mar son un anonci dera Còsta Brava.

Vista des del Cementiri

Arenys non ei guaire luench ne guaire apròp d’enlòc. Bercelona ei a 40 Km. en tot anar pera carretèra N-II o era autopista A-19. Eth tren des entorns (linha C-1) hè eth trajècte enquiara Plaça de Catalunya en 50 minutes. Era carretera B-511 mante es comunicacions a trauèrs de Collsacreu damb era autopista A-7 (gessuda de sant Celoni). Eth massís deth Montseny demore a tocar e es Parcs deth Corredor e deth Montnegre a meija camada. Girona ei a 60 Km. e Montserrat a 1 ora e pòc mès, er aeropòrt de Barcelona ei a 56 Km. e eth de girona-Còsta Brava a 40 Km..

Era pesca e tota era indústria que se cree ath torn deth pòrt voluden grana part dera activitat economica dera vila. Ei eth pòrt mès important deth Maresme e concentre lèu tota era flòta pescaira deth parçan. Era subasta deth peish qu’a lòc cada tarde quan tornen es quilhats e es vaishèths ei un espectacle pintorèsc qu’atire a fòrça visitants.

Eth pòrt ea un gran espaci dedicat as batèus esportius. Pendent er estiu fòrça velèrs i bèn estada enes sòns viatges mediterranèus. Es obradors contunhen en tot èster ua importanta indústria locau.

Era Riera ei eth centre comerciau e èish de tota era activitat locau. Eth mercat, ua plan grana e foncionau bastissa modernista, ei dubèrt toti es matins e eth diuvendres ena tarde. En sòn interior eth volegadís de gent e era activitat ei constant..

La Riera davant de l'Ajuntament (Foto Bertran)

Es dissabtes eth trafic comerciau se tralade a tota era Riera a on se i installe, pendent tot eth maitin, eth mercat setmanau.

Els Gegants a la Plaça de l'Ajuntament

I a hèsta Major entà Sant Zenon (9 de junhsèga) e entà Sant Ròc (16 d’agost) e Hèira entà Sant Joan (24 de junh).

Arenys ei eth captòc deth sòn partit judiciau. A dues importantes zònes industriaus de promocion publica e privada en desvolopament. Era agricultura a perdut cultius es darrèri ans mès encara se manten.

Arenys de Mar a un Institut de Bachilherat, ua Escòla Superiora d’Avicultura, ua Escòla de Musica e diuèrses escòles de puntaires.

Era aufèria toristica ei diursificada. I a sonque un autèl Activ-carlos I e quauques pensions mès, sustot, pendent era temporada d’estiu i a possibilitat de logar apartaments a bon prètz. Es Banys de Can Titus an mès de dus cents ans d’istòria. Ara son un modèrn balnesri damb aigües mineromedicinaus de composicion clorada sodica.

Arenys receb diàriament era visita de centenars d’escolars e nombroses excursions de gent grana. Es atractius artistics e monumentaus, es musèus, eth pòrt, e tot çò qu’entornege eth mite de Sinera creat per Salvador Espriu son boni arguments entà arribà-se en Arenys. Es dimenjades son fòrça es que vien entara vila simplament entà guadir d’un bon minjar.

Er atractiu des plages d’arenys ei ena sua estienuda e en sable gròs que les capère (Plaja deth Cabaió). Entàs que s’estimen mès es esades ombrejades, era vila aufrís eth Parc d lourdes e era possibilitat de passejar pes nombrosi camins e sendèrs qu’a eth municipi.

Cementiri de Sinera. La Pietat de Llimona.

Laguens deth nucle urban i a un seguit d’endrets de visita obligada. Era Glèisa Parroquiau de Santa Maria a un des retaules mès importants de Catalonha, bastit a començaments deth segle XVIII per escultor Pau Costa. Ath dessús deth carrèr dera Glèisa i a eth Musèu Marés de la Punta e eth Musèu Mollfulleda de Mineralogia.

A costat e costat dera part baisha dera Riera se i amaguen un seguit d’endrets urbans e cases de notabla beresa. Eth recorregut per aguest entramat de carrèrs balhe agradiues recompenses. Se consèrven encara quauques des tors de defensa bastides contra era pirateria.

Eth cementèri d’Arenys ei un exemple caracteristic des cementèris marinèrs mediterranèus. Ei plaçat dessús dera montanheta dera Pietat, a cogant dera poblacion, des d’a on i a ua vista privilegiada de tot eth pòrt e eth nucle urban. Salvador Espriu lo convertic en mite literari damb era òbra poetica Cementiri de Sinera.