5’45 de la matinada. 11de juliol de 1999
Moll de Pesca del Port d’Arenys

Fi d’en Maioles (el concert de l'Orquestra Privada). En Remi convoca l’inici de la travessa i li diu a la Sílvia que l’estima des de dalt de l’escenari. Acte seguit anuncia que, com a guanyador de l’any anterior, es retira per causa d’una lesió recent.

Des que s’ha anunciat l’enfrontament han començat les primeres juguesques entres les penyes Sang i Fetge, Mogró i Inserso. A l’inici dels dubtes creixen i la indecissió és un element que respira entre els participants.

Nota: Des de l’organització s’anomena la penya Sang i Fetge però ha de fer-se constar que finalment varen perdre el coratge i ni tan sols feren acte de presència a la línia de sortida. Aquest fet és comentat amb vehemència i les observacions generalitzades denoten esperança que participin, en un futur, en la competició.

A la fi una barca amb els jutges de la cursa (J.Bilbeny, I Massaguer, E.Badosa, P.Blanchar i C.Avilés) s’endinsa al port, apunt per donar la sortida . Mentretant J.Pou, C.Rondeau, J.Sauleda –de Sant Pol-, R.Espriu i M.Rondeau es preparen per afrontar les dures condicions de la cursa. Tan M.Rondeau com R.Espriu, surten com a favorits, i es mostren convençuts de la victòria. El públic, unes tres-centes persones, ovaciona als atletes, ignorant raça, credo o religió. Destacquen l’afició i els crits a favor de la "penya mogró". Comença la cursa i dos tramposos –de penyes independents- comencen amb aventatge, es tracta d’en C. Avilés i en P.Blanchar que s’obliden de la seva condició de jutges i es llencen a l’aigua des de l’embarcació de control.

R.Espriu arriba primer a l’altre costat del moll. El segueixen els germans Rondeau. En Max arriba segon a la meta i en Calassanç, tercer. La "penya Inserso" celebra tenir dos membres al pòdium. Mentre J.Sauleda –el de Sant Pol- té seriosos problemes per arribar a la fi i salvar la vida. R. Espriu diu, confós, " la vida és una p. merda", sembla que s’ha pessigat alguna cosa al sortir de l’aigua. Max, més optimista, assegura que "ha estat un gran què i sense entrenament". I en la mateixa línia el seu germà Cala, afegeix "ha estat una carrera disputada i emocionant. Molt disputada i bonica".

Mentre les nenes "pijes" fan expressions de fàstic i rebuig els atletes pugen al pòdium-escenari a ser homenatjats. Max Rondeau, es literalment, embolicat amb cinta aïllant. Mentre, el seu germà es vitorejat al rebre el trofeu de tercer classificat. R. Rondeau, que reparteix premis, intenta fotre ma a Rosario A., del consolat arenyenc a Sevilla, mentre entrega el segon premi a C. Rondeau.

Finalment, enmig d’una ovació multitudinària de crits d’"Indurain, Indurain!". És lloat R.Espriu, reconegut com l’heroi vencedor de la prova i un exemple del bon nivell esportiu que té, actualment, la "penya mogró".

Els trofeus, eminentment alcoholics, són compartit amb el públic. Rosario A. mostra el seu entusiasme a participar en una mànega femenina i lamenta el desinterès i manca de motivació al respecte.

Canvi d’escena:
2/4 de 7 de la matinada: La terrassa de la Croissanteria completament plena i el local encara és tancat.

Si voleu la segona part d’aquesta crònica l’heu de demanar via e-mail.