|
|
||
| |
||
|
Articles de reflexió Carta
oberta d’ERC a en Carles Mora (i companyia) A la darrera campanya de les municipals hem pogut veure, no sense certa perplexitat, com s’han posat en pràctica nous mètodes electorals per tal d’induir o influir en el sentit del vot. Pràctiques on, per sobre d’aportacions sobre model de poble, programes o d’ideologies, ha primat l’exercici deplorable i indigne d’actituds servils que responen a l’únic interès d’esgarrapar vots com sigui i al preu que sigui.
Aquest és el cas de l’article publicat el darrer mes de maig per en Carles Mora. No han estat poques les veus (de dins i de fora) que ens deien que havíem de respondre de forma immediata un acte de procedència tant sospitosa i d’una més que dubtosa intencionalitat. Malgrat tot, hem volgut ser prudents, hem deixat transcórrer el període necessari per a la constitució del nou Ajuntament, i ara ja, fora de tot context electoral, reivindiquem l’exercici, igualment legítim, a respondre davant d’un fet sense precedents a la història democràtica d’Arenys de Mar.
La discrepància i la crítica són dos elements que qualsevol grup polític ha d’acceptar sense reserves si pretén un funcionament intern el més democràtic possible. Inclòs en moments decisius (com ara, el procés negociador que l’any 99 va desembocar en el pacte de govern entre ERC, PSC-PSOE i IC-Verds) cal escoltar i debatre a fons les divergències i les diferents opinions.
Certament, en Carles Mora va defensar amb més vehemència i passió que no pas criteri polític un posicionament que apuntava al pacte amb CiU. Posteriorment, en un escrit tramès a militants d’ERC el juliol de 1999 (el qual no publicarem per no crear-li més enemistats) afirmava el seu disgust i la seva decepció ja que els seus raonaments “haurien d’haver estat vinculants a l’Assemblea” i que “li feia molta il·lusió pactar amb CiU i així poder fer un front nacionalista”. Malgrat tot, la causa del seu disgust i de la seva gran decepció no va ser res més que la d’haver d’acatar una posició adoptada democràticament per un òrgan sobirà i de caràcter assembleari.
Amb matisos podríem entendre la posterior baixa del partit com un acte de coherència personal o de transformació ideològica. Sortir a la llum quatre anys més tard i fer-ho com ho ha fet denota, a banda d’un talant democràtic un tant peculiar, una animadversió incontrolada i, com ja s’ha dit, una actitud servil, deplorable i indigna.
Deplorable per l’afany de revenja que respira tot l’article i per haver esperat quatre anys a escriure’l. Indigne per haver-ho fet durant la campanya electoral i sense cap possibilitat de rèplica en igualtat de condicions. Servil perquè ens queda el dubte de la sospita sobre qui ha dirigit i controlat realment aquest fet tant lamentable.
No n’hi havia prou amb això. S’havia d’infligir més càstig i de retruc esgarrapar més vots. O potser esgarrapar més vots i de retruc infligir més càstig, tant se val. El darrer dia de campanya vam tornar a presenciar, més atònits que mai, com es va fer una bustiada del mateix article per tot Arenys. Però encara més. Amb la connivència pròpia de qui tira la pedra i amaga la mà, el mateix escrit apareixia, durant la campanya, “penjat” en la plana web del mateix grup polític del qual en Carles Mora en parlava tantes excel·lències. Tot plegat, per què?
El front “nacional-ista” PP-CiU governarà a Arenys de Mar i aquesta haurà estat la il·lustrada aportació d’en Carles Mora a la construcció del poble que tant s’estima. El lleial e incondicional suport al “bon gestor” no ha estat més que una maniobra premeditada per garantir la signatura d’un “pèssim acord” .
Només podem estar d’acord en una sola cosa de tot el que signa aquest destacat articulista. Per això reproduïm la mateixa frase amb què acaba el seu escrit. Arenys i els arenyencs ho agrairan en el present i de cara al futur.
Arenys de Mar, juny 2003 Executiva local d’ERC |