|
|
||
| |
||
|
Articles de reflexió LA
LLEI DE D'HONDT Hi ha bàsicament dos tipus de sistemes electorals: el majoritari (que funciona a països com França, Gran Bretanya o Estats Units) i el proporcional (Alemanya, Països Baixos, Holanda, Israel). El sistema majoritari consisteix a dividir el país en petites circumscripcions electorals, generalment uninominals, o sigui: una circumscripció, un diputat. D'aquesta manera, tot i que un partit rebi pocs vots més de diferència respecte del següent partit més votat, generalment obté molts més diputats. El sistema majoritari beneficia el partit més votat i permet formar govern de manera còmoda. A més a més, l'elector s'identifica fàcilment amb el seu diputat, ja que només en té un o un nombre molt reduït. El sistema proporcional consisteix a dividir el país en un nombre no massa gran de circumscripcions, les quals solen tenir bastants diputats cadascuna. Aquest sistema distribueix els escons de manera proporcional al vot. Tot i que dificulta la formació de govern i es fa necessari molt sovint formar coalicions i pactes de govern, aquest sistema és molt més representatiu que el majoritari, ja que expressa millor la voluntat popular. L'inconvenient és que l'elector no s'identifica tan fàcilment amb els seus representants. Al nostre país és vigent el sistema proporcional. El sistema proporcional presenta el problema de les restes. És pràcticament impossible distribuir de manera exacta els escons en funció dels vots obtinguts, ja que en dividir no surten números sencers, sinó que s'obtenen decimals.
Podem veure a l'exemple que el Partit 1 obtindria 8 escons, el Partit 2 n'obtindria 7, el Partit 3, 5 escons i el Partit 4, 3 escons. En total, 23 escons. Cal asignar els 2 escons que manquen. Com es distribueixen les restes? Hi ha diferents sistemes per fer-ho. Al nostre país és vigent la Regla de d'Hondt, que funciona de la següent manera: 1) Dibuixem una taula amb tantes files com partits es presentin i tantes columnes com escons calgui distribuir. De fet, no calen tantes columnes, però estrictament seria així.
2) Col.loquem els resultats de cada partit a la primera columna.
3) La segona columna, contindrà el valor de la primera dividit per 2; la tercera, el valor de la primera dividit per 3 i així successivament. Això per cada fila de la taula.
4) Ara comencem a distribuir els escons. Prenem el nombre més gran de la taula i asignem el primer escó al partit a qui correspon aquest número. 5) Tatxem aquest número i repetim el procés d'assignació fins que s'acaben els escons a asignar. Sobre
l'exemple:
Total:
Podem veure que el 13è escó s'ha asignat a C i no a A només per una diferència de 0,07. La Regla de d'Hondt té la característica que pot asignar escons per diferències de vot molt petites. La Regla de d'Hondt beneficia al partit més votat i és el sistema d'asignació d'escons menys proporcional que hi ha d'entre els que es fan servir actualment. De fet, un país amb moltes circumscripcions de pocs escons cadascuna, es diferencia molt poc d'un país que faci servir directament el sistema majoritari. Un exemple curiós dels efectes de la regla de d'Hondt és el següent cas real: Municipi de Ger (Cerdanya), eleccions municipals 1.995:
Si el partit més votat, en aquest cas, CIU, hagués obtingut 1 vot menys, la taula de d'Hondt hauria estat la següent:
Regidor 1 CIU Regidor 2: hi ha un empat entre PSC, IND. i CIU. Per tant, quedarien automàticament asignats com Regidor 2, 3 i 4. Regidor 5: ERC Regidor 6: CIU Regidor 7: un altre cas d'empat entre CIU, PSC i IND., però en aquest cas, és decisiu, ja que es tracta del darrer regidor. En aquesta situació, s'hauria de realitzar un sorteig. O sigui, que la sort decidiria el 7è regidor i probablement la majoria absoluta o no de la llista més votada. Si el resultat hagués estat el següent:
O sigui, que la llista de CIU hagués obtingut 2 vots menys, la distribució d'escons hauria estat sensiblement diferent, ja que CIU hauria obtingut 3 regidors, 1 més per cadascun dels restants partits i el 7è regidor s'hauria hagut de sortejar entre el PSC i el grup d'independents. La Regla de d'Hondt presenta una certa inestabilitat a l'hora de distribuir les restes, sobre tot quan el nombre d'electors és reduït. Hi ha altres sistemes proporcionals d'assignar restes que donen resultats diferents. Veiem-ho sobre els resultats de les municipals de Puigcerdà (1.999):
NOTA: S'ha tingut en compte el límit del 5% La regla de Sainte-Laguë s'empra a Noruega, a Suècia i a Dinamarca; la regla de d'Hondt, a Espanya, Holanda i a Israel; la regla de Hare, a Grècia, Malta, Bèlgica i a Alemanya; la de Droop, a Austràlia; la Normal d'Imperiali, a Itàlia a determinades eleccions, mentre que la Reforçada d'Imperiali s'havia fet servir a Itàlia després de la II Guerra Mundial. Les regles més proporcionals són les de Hare i Sainte-Laguë; les més majoritàries, la Reforçada d'Imperiali i, sobre tot, la de d'Hondt. Finalment, cal tenir en compte que a les eleccions locals, la llei determina que només poden obtenir representació aquelles llistes que superin en 5% del total de vots emesos. La funció d'aquesta restricció és la d'evitar que als grans municipis, hi hagi moltes llistes amb pocs regidors que dificultin la formació de governs estables de coalició. La barrera del 5% no sol ser important als municipis cerdans, però a ciutats com Barcelona pot arribar a ser determinant, ja que els partits més minoritaris passen de no tenir representació a obtenir de 2 a 3 regidors per pocs vots de diferència degut a la barrera del 5%. En alguns països com França i Alemanya, també amb barreres d'aquest tipus, la funció és més de caire polític: evitar l'entrada a les institucions dels grups extremistes. Jordi Pera |