|
La
tornada a Núria ha estat un xic especial, primer dir que el tren ha hagut
de retardar la seva sortida, perquè un dels nostres s'havia deixat, una
vegada més la llibreta, i ha sortit, aquesta vegada disparat, a
buscar-la.
Anava el tren cremallera camí de Núria tan tranquil, quan de cop i
volta, a l’entrada d’un túnel quasi frena del tot. Què passa? es
pregunta algú, sense dir res. De seguida els dos o tres que anaven
controlant que tot anés bé, han cridat: UN CÉRVOL A LA VIA!!!!!!!
i tots de cop ens hem “apretujat” en el petit espai que hi ha darrera
el vidre. Què es veia?, doncs un isard corren pel túnel amunt davant del
tren i pel mig de la via, anava coix, o això semblava des de dins. Fins
que el túnel s’ha acabat, doncs no ha pogut marxar. Tots l’hem pogut
veure amb més o menys premudes. Per vidre del costat li hem dit adéu...
A la poca estona un mufló també semblava fer d’escorta del tren, tot
obrint pas, altre cop reducció de velocitat, i aquesta vegada ha costat
menys que marxes, i ha estat quan baixaven dos monitors d’esquí, i la
pobra bèstia, entre el tren per darrera i els dos humans per davant, ha
tirat avall per l’esquerra.
Com que segurament era l’hora de passejar de les bèsties de la muntanya,
encara hem trobat tres isards més que han “fugit” ràpidament aquesta
vegada muntanya amunt, i com corrien, és allò que diu l’expressió de
ser àgil com un isard, realment comprovada l’expressió. A tots aquests
animals algú ha fet fotos, si es veu bé alguna cosa, ja les posarem, i
sinó, doncs... res
Hem arribat al final de trajecte sense altres problemes, i hem iniciat la
pujada amb el telecabina, després de fer unes quantes carantoines a un
gos Hasky que hi havia a l’estació. I com dèiem, en la pujada un grup
encara ha vist un petit remat, eren com una dotzena, d’isards corren
lleugers, també, per la muntanya, potser anaven a casa a dormir, ja que
es feia fosc.
|