Aquesta història tracta d’un petit tros de mica que pertanyia al "granit".

Fins que un dia en el...

  Curs alt del riu Tordera (que és el curs que correspon a la part del riu situada a la zona de la seva capçalera) i per culpa de la velocitat i violència produïda pel pendent pronunciat, l’aigua va erosionar el granit, és dia dir, en va trencar aquest petit fragment que va resultar ser mica. Recordo perfectament que en aquell dia de novembre la velocitat del riu era molt ràpida, amb saltants. Hi havia grans blocs de pedra, que el tros de mica va haver d’anar esquivant, força còdols i poca sorra. La vegetació era arbòria, arbustiva i per descomptat autòctona. Desprès d’erosionar va anar transportant el tros de mica fins al...

  Curs mitjà del riu Tordera (que és el curs que correspon al tram de riu en què el pendent es torna més suau) l’aigua va anar perdent rapidesa i la seva capacitat erosiava va disminuir. Aquesta vegada la velocitat es podia dir que era lenta, ja que amb 53 segons va transportar el tros de mica 6 metres. Hi havia pocs còdols i al contrari que abans molta sorra grossa i fang. La vegetació també autòctona i arbustiva. El pobre tros de mica no sabia que li esperava, estava a punt de ser llençat a mar...

  Curs baix del riu Tordera (que és el curs que correspon al tram final del riu, quan aquest aboca les seves aigües al mar) el seu pendent és escàs i és quan sedimenta els materials al mar que poden arribar a formar grans planes, anomenades deltes. En aquest lloc i en aquest dia, l’aigua estava estancada, ja que no havia pogut (per sort de la mica) sedimentar al mar, el que el riu havia erosionat i transportat, hi havia temporal i la mar tenia més força que el riu. Hi havia també molta sorra, i cal destacar que l’aigua era un pèl vermellosa. No hi havia vegetació.