LES NOSTRES ENDEVINALLES |
|
| Sense mullar-se ni molt ni poc, neix enmig de l'aigua i de lluny brama quan li fan llum | No tinc cames i
camino, no volo i mai no toco a terra, sense ales jo vaig per l'aire, sense èsser teixidor tinc teles |
| Quina dona menja amb les orelles | Tenint bones cames, no podem caminar, perè sense nosaltres l'home no es pot presentar |
| Una bèstia grossa
sóc que serveixo pel treball i com la Festa Major, jo no deixo mai el ball. |
Veuràs que sóc cosa tan en extrem especial que, només en dir el meu nom, de segur que em trencaràs |
| Totes, ja que cap en té tres... | El cavall | Els pantalons |
| El tro | El silenci | El vaixell |
