L'aixa és una eina que serveix per desgruixar la fusta. L'empren els fusters, els boters, els carreters, però també els fusters de ribera o navals, coneguts per això amb el nom de mestres d'aixa.
L'aixa ve formada per un planxa d'acer tallant, amb un mànec fent recolze. Aquest mànec acostuma a ser d'alzina, faig, om o server. Hi ha diferents menes d'aixa, que s'empren segons la feina que hom dugui a terme: aixa corba d'una sola mà, amb la fulla metàl·lica corbada i al tall inclinat de fora a dins. Aixa de dues mans, de mànec llarg i recte, amb la fulla de metall generalment plana. Aixa de mà, amb mànec curt a voltes corbat, el ferro pla una mica ample i amb el tall molt afinat.
Hi ha record de l'aixa en eines agrícoles com l’aixadell i l'aixada. En temps passats, els mestres d'aixa d'Arenys de Mar foren molt famosos i des de l'any 1763 formaren gremi a part juntament amb els calafats, integrats tots a la matrícula de marina. L'ordenació d'aquell any posava el seu gremi sota l'advocació de Sant Josep, la festivitat del qual calia celebrar amb ofici de missa cantada i sermó, vespres i completes i, l'endemà, es celebrava una missa de difunts pels agremiats morts durant l'any precedent. Per a passar a ser oficial d'ofici, calia un aprenentatge de set anys, que no es podia començar fins a no haver complert els set, i per a esdevenir mestre calia un nou examen davant l’auditori de Marina. Els fusters de blanc no podien intervenir en la construcció del buc i aparell dels vaixells. Només els era permès de treballar en camarots, caixes, armaris, bastidors de vidrieres, portes, finestres i en els annexes d'escultura.
Als segles XVIII i la més gran part del XIX, funcionaven a Arenys de Mar quatre mestrances i en determinats moments cinc; aleshores es deia mentrança i no drassana. Mestres d'aixa, calafats i llurs aprenents, constituïen prop del quaranta per cent dels homes d’Arenys, els més treballant en les mestrances, però d'altres embarcats en la cinquantena de vaixells, per les reparacions d'aquest en plena travessia i, fins i tot n'hi havia de mobilitzats a l'Arsenal i a la Maestranza de Cartagena.
La Costa de Llevant de Barcelona fou la més important de Catalunya en la construcció naval. I, dins d'aquesta, des de l'any 1829 al 1848 més de 819 vaixells majors construïts en aquest litoral de Barcelona a Lloret, 14 ho foren al Masnou, 16 a Vilassar, 9 a Mataró, 9 a Malgrat de Mar, 72 a Blanes, i 66 a Lloret, mentre que a Arenys en foren construïts 128. En la mateixa costa, des del 1848 fins al 1874, 64 ho foren al Masnou, 10 a Vilassar, 43 a Mataró, 9 a Canet, 20 a Calella, 12 a Malgrat, 173 a Blanes i 87 a Lloret. Però a Arenys de Mar, en el mateix espai de temps, se’n construïren 208.
L'aixa és doncs, en certa manera, un símbol d'Arenys de Mar.

Josep M. Pons i Guri