El camp base

L’Aconcagua. La immensitat de la muntanya ens va sorprendre només arribar al camp base: Plaza de Mulas a 4230 metres.

Des d’on som tenim el privilegi, per primera vegada, de veure la cara oest de la muntanya amb totes les diferents gammes de color que ens ofereix una posta de sol d’un dia clar i net.

Tot i que arribem cansats, ens hem de començar a organitzar per avui i la resta de dies que passarem a Plaza de Mulas. Primer anar a trobar el nostre enllaç de l'agència amb Mendoza i després trobar el nostre espai.

3 tendes dormitori, una de provisions i una tenda menjador, aquest és el nostre camp particular.

Els primers dies, i degut a l’aclimatació, fem vida quotidiana i ens dediquem a conèixer millor l’entorn on haurem de passar aquests 20 dies.

Plaza de Mulas és una extensió formada per una glacera coberta de sorra i de pedres. El gel només el podem veure en alguns llocs, degut a la forta regressió que també pateix aquesta glacera.

Un dels cims que ens vigilarà durant tota la nostra estada a la muntanya és el Cerro Cuerno.

Cada dia que passa ens trobem millor i comencem a fer més activitats.

A sota mateix del base hi ha la morrena final del Glaciar de los Horcones, amb els curiosos penitentes. Els penitentes són unes punxes de gel que es formen a causa de la gran diferència tèrmica que hi ha entre la nit i el dia.

Una bona aclimatació; això és el que tots busquem. Per fer-ho és necessari anar guanyant alçada gradualment.

Fem una primera aproximació a Nido de Condores (camp 1- 5400 metres) sense càrrega i amb la intenció de tornar a dormir al camp base. A mitja tarda ens sorprèn la nostra primera tempesta que ens obliga a baixar a correcuita.

Ens toca esperar. Durant aquests dies parlem amb gent que baixa de la muntanya i amb els guies del camp base que ens recomanen no fer cim pel Glaciar de Polacos, a la cara nord de la muntanya, tal com teníem previst, perquè aquest any les condicions de la glacera no ho permeten.

A les penes punyalades!. Dediquem el temps que tenim a descansar, preparar l’ascensió per la ruta normal, tècnicament més senzilla, i conèixer la gent que fa vida a la muntanya.

L’Aconcagua és un cim que fa cent anys es va ascendir per primera vegada. Va ser el guia suís Mattias Zürbriggen. Aquest any s’ha commemorat, just dies abans d’arribar nosaltres, el centenari d’aquesta primera ascensió.

Música